FALSOS MITES – REALMENT LA FORMA MÉS ÒPTIMA DE MILLORAR EL NOSTRE SISTEMA PROPIOCEPTIU ÉS MITJANÇANT EL TREBALL D’INESTABILITAT?

Realment la forma més òptima de millorar el nostre sistema propioceptiu és mitjançant el treball d’inestabilitat?

És un error molt comú entre els professionals del sector confondre propiocepció amb equilibri. Totes dues coses es poden millorar, el problema sorgeix quan treballem l’equilibri pensant que estem millorant el nostre sistema propioceptiu.

La propiocepció és la capacitat que té el nostre cervell de saber la posició exacta de totes les parts del nostre cos a cada moment.

Partint que la propiocepció és la sensació que tenim del nostre propi cos, entenem que estem parlant d’un SENTIT. Igual que qualsevol altre sentit no es pot millorar, només existeix. El que si podem millorar és tot el sistema propioceptiu, entès com un conjunt: des del mecanoreceptor, l’entrada aferent d’informació, el processament d’aquesta i la resposta motora.

Només existeix un receptor sensorial que a més de les vies aferents disposa de les vies eferentes, el fus muscular. Per les seves característiques el fus pot tenir problemes propioceptius quan es troba el múscul en posició d’escurçament, podent ser incapaç de manar informació al nostre cervell.

Partint d’aquestes bases veiem que intentar millorar el nostre sistema propioceptiu a força d’aplicar alts nivells d’inestabilitat externa al cos no té molt sentit. Si el que busquem és aconseguir major control i estabilitat articular millorant el nostre sistema propioceptiu el primer que hem de fer és saber on falla amb test de MAT o altres tècniques de valoració.

El fet de valorar quant temps s’aguanta sobre una cosa inestable no mesura la propiocepció, mesura l’habilitat d’aguantar sobre una cosa inestable, res més. A partir d’aquí treballarem els rangs on el sistema presenti feblesa, portant una certa musculatura al seu màxim escurçament buscant mantenir el bucle aferent-eferente, buscant entrada propioceptiva en tot moment.

Treballar el sistema propioceptiu de manera òptima requereix de bons coneixements en fisiologia i biomecànica per part del tècnic. Treballar l’equilibri en una situació específica, millora l’equilibri en aquesta situació específica, no la propiocepció.

Comparteix l'article a les teves xarxes socials!