EL CORRECTE ENTRENAMENT FUNCIONAL

Generalment s’entén com aquell tipus entrenament que té adaptacions positives a les accions de la vida quotidiana o a un esport determinat.

En moltes ocasions, per tal que sigui així (es generin adaptacions positives) es busca un gest similar a l’acció que es vol treballar, com per exemple desplaçaments laterals amb lastra per simular el gest per arribar a una pilota en un partit de pàdel.

El problema d’utilitzar aquests tipus d’exercicis és, en primer lloc, que la situació escollida comporta un risc de lesió extremadament elevat. En segon lloc, és que la millora en la funcionalitat de desplaçament en el partit no existeix, sinó que en molts casos, en entrenar lastrats es crea una transferència negativa; provocant que la velocitat de desplaçament del partit empitjori.

En aquest exemple, com a entrenament funcional hauríem d’entendre aquells exercicis que focalitzen el treball de la musculatura implicada en el gest tècnic, portant-la a la màxima fatiga i reduint el ric de lesió. El resultat és que una musculatura més forta ens permetrà reproduir el gest tècnic esportiu amb menys esforç i més eficiència. A més de reduir el desgast estructural (articulacions, lligaments…)

Quan parlem d’exercici sempre hem de valorar la relació risc-benefici, és la clau de l’èxit tant a curt com a llarg termini.

Comparteix l'article a les teves xarxes socials!

Articles relacionats