LA FORÇA MUSCULAR COM A INDICADOR DE SALUT

Anteriorment, hem parlat dels beneficis generals que aporta entrenar la força. En aquesta entrada al bloc exposarem que diu l’evidència científica sobre la relació entre la força i l’estat de salut.

La salut d’una persona està marcada per diversos factors determinants, un dels quals és l’àmbit físic. A tall general, aquest àmbit físic es fonamenta principalment per la capacitat que té el nostre sistema muscular de resistir i adaptar-se a un estímul físic durant un temps determinat. Des de moure el cap o caminar, fins a llançar un objecte o colpejar una pilota. En qualsevol d’aquests estímuls el nostre teixit muscular s’ha de coordinar intrínsecament per contraure’s i a posteriori realitzar l’acció.

 

Quina relació hi ha entre la força i la salut d’una persona?

L’evidència ens diu que la força desenvolupada en la “força de prensió”, en castellà fuerza de agarre (hand grip o grip strenght en anglès) és un indicador significatiu d’aparició de patologies i, conseqüentment, de mortalitat. Tenint en compte que el teixit muscular juga un paper important en el metabolisme de la glucosa, un detriment de la massa muscular es pot associar amb un major risc d’alteracions cardiometabòliques.

La força de prensió és la capacitat que tenen els músculs de les mans i avantbraços per generar força i poder aixecar, pessigar, subjectar, sostenir, arrossegar o en definitiva moure qualsevol objecte. Aquest tipus de força es mostra com un biomarcador consistent i representatiu de la resistència muscular i l’estat de força general d’un individu (1,2).

 

Doncs, si tens més força, tens més salut?

Donant un cop d’ull a la literatura científica, una metaanàlisi feta a 1.907.580 persones l’any 2018 conclou que nivells més alts de força muscular estan associats a un menor risc de mortalitat general en la població adulta, independentment de l’edat (3).

Per altra banda, un estudi epidemiològic fet a 150.000 subjectes publicat a la prestigiosa revista The Lancet relaciona una disminució de la força de prensió amb un increment de la mortalitat per qualsevol causa, així com un increment en el risc de mortalitat cardíaca i cerebrovascular (4).

Aquesta mateixa revista l’any 2019 va publicar un altre estudi epidemiològic fet a 155.722 individus el qual especifica que una baixa força de prensió és el tercer factor de risc modificable que més es relaciona amb mortalitat cardiovascular i no cardiovascular (5).

En resum, el nivell de força muscular desenvolupada en el moment d’agafar un objecte és un indicador de l’estat de salut la persona. Una major força de prensió està associat a un menor risc de mortalitat per totes les causes.

Considerant el lligam que hi ha entre la força muscular i la capacitat cardiovascular, la força de prensió es mostra com un indicador que va molt més enllà de la capacitat per moure un objecte i que té una relació més que òbvia amb l’entrenament de la força.

 

Doncs, per acabar podríem dir que una de les millors receptes per tenir un envelliment amb garanties de salut és l’entrenament de la massa muscular.

 

Referències bibliogràfiques

1. Trosclair, D., Bellar, D., Judge, L. W., Smith, J., Mazerat, N., & Brignac, A. (2011). Hand-Grip Strength as a Predictor of Muscular Strength and Endurance. Journal of Strength and Conditioning Research, 25, S99.doi:10.1097/01.jsc.0000395736.425
2. Bohannon R. W. (2019). Grip Strength: An Indispensable Biomarker For Older Adults. Clinical interventions in aging, 14, 1681–1691. https://doi.org/10.2147/CIA.S194543
3. García-Hermoso, A., Cavero-Redondo, I., Ramírez-Vélez, R., Ruiz, J. R., Ortega, F. B., Lee, D. C., & Martínez-Vizcaíno, V. (2018). Muscular Strength as a Predictor of All-Cause Mortality in an Apparently Healthy Population: A Systematic Review and Meta-Analysis of Data From Approximately 2 Million Men and Women. Archives of physical medicine and rehabilitation, 99(10), 2100–2113.e5. https://doi.org/10.1016/j.apmr.2018.01.008
4. Leong, D. P., Teo, K. K., Rangarajan, S., Lopez-Jaramillo, P., Avezum, A., Jr, Orlandini, A., Seron, P., Ahmed, S. H., Rosengren, A., Kelishadi, R., Rahman, O., Swaminathan, S., Iqbal, R., Gupta, R., Lear, S. A., Oguz, A., Yusoff, K., Zatonska, K., Chifamba, J., Igumbor, E., … Prospective Urban Rural Epidemiology (PURE) Study investigators (2015). Prognostic value of grip strength: findings from the Prospective Urban Rural Epidemiology (PURE) study. Lancet (London, England), 386(9990), 266–273. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(14)62000-6
5. Yusuf, S., Joseph, P., Rangarajan, S., Islam, S., Mente, A., Hystad, P., Brauer, M., Kutty, V. R., Gupta, R., Wielgosz, A., AlHabib, K. F., Dans, A., Lopez-Jaramillo, P., Avezum, A., Lanas, F., Oguz, A., Kruger, I. M., Diaz, R., Yusoff, K., Mony, P., … Dagenais, G. (2020). Modifiable risk factors, cardiovascular disease, and mortality in 155 722 individuals from 21 high-income, middle-income, and low-income countries (PURE): a prospective cohort study. Lancet (London, England), 395(10226), 795–808. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(19)32008-2

Article de Joel Miranda, Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (COPLEFC n°68163) i professor especialitzat en les branques acadèmiques d’esport i salut